5 de març de 2021

ELS SUPORTS VISUALS EN LA INTERVENCIÓ AMB L'INFANT

Avui us volem parlar dels suports visuals, indispensables per la comunicació i l'aprenentatge en tota situació educativa.

Els suports visuals són elements en format visual que ajuden a comunicar un missatge a algú que té dificultats per entendre el llenguatge oral o per entendre l'entorn.

Els infants sense llenguatge oral manifesten la seva intenció comunicativa de diverses maneres, amb mirades, gestos, sons, portant-te de la mà, lliurant-te objectes o col·locant la teva mà en allò que volen accionar o obrir... Els adults, amb més o menys encert, interpretem i "posem paraules" al que ens estan demanant o explicant i a mesura que anem enfortint el vincle amb l'infant arribem a entendre un bon grapat de gestos i accions que formen part del llenguatge no verbal del nen i que l'ajudaran a satisfer algunes de les seves necessitats en el dia a dia.


Perquè utilitzem suports visuals a l'escola?

Estem convençudes, i grans teories i bones pràctiques ho avalen, que afavorint la via visual millorarem la capacitat comunicativa, l'accés a l'entorn i, per tant, la qualitat de vida de l'infant.

Tots utilitzem ajudes visuals en el nostre dia a dia: per a orientar-nos pel carrer, per a planificar la setmana, per a seguir els passos d'una recepta... Les ajudes d'aquest tipus faciliten l'organització i la memorització de la informació.

En la majoria d'intervencions que els educadors i famílies fem amb els nens i nenes hi intervenen els suports visuals. Són imatges, símbols, paraules escrites o objectes que els ajuden a organitzar el temps, comprendre les rutines quotidianes, aprendre habilitats i reduir les conductes inadequades.

Els nostres alumnes són aprenents visuals, és a dir, que comprenen millor la informació presentada per aquesta via: Les imatges són estables i romanen en el temps, en contraposició, el llenguatge oral desapareix ràpidament. Per aquest motiu, els suports visuals són un element essencial en qualsevol pla d'intervenció d'aprenentatge.

 

Quins tipus de suports visuals utilitzem?

Cal valorar quin suport serà el més adient per cada infant. Les ajudes visuals han de ser comprensibles i funcionals per la qual cosa en seleccionem una o una altra en funció del seu nivell d'abstracció i de la seva capacitat de reconeixement i d'associació amb l'objecte real. És possible combinar diferents modalitats (objectes i pictogrames, per exemple).

Així doncs, podem trobar:

Objectes reals. per exemple, ensenyar un pot de sabó abans de rentar-se les mans o una cullera abans de dinar.

Fotografies d'una activitat, espai, persona o un objecte: el gimnàs, una pilota, la mestra o una activitat de música...


Dibuixos o pictogrames (en color o en blanc i negre): per expressar conceptes, idees, accions, elements que formen part de la seva vida quotidiana per exemple el pictograma  de “pa”  per demanar-ne a l'hora de dinar.

   

• La paraula escritaacompanyada o no de la imatge: per exemple, el nom escrit a la seva agenda o a la cadira.


Actualment disposem de recursos ràpids i accessibles per a la realització o la cerca de fotos o imatges en Internet o amb el telèfon mòbil. El portal ARASAAC (www.arasaac.org) ens ofereix de forma gratuïta recursos gràfics i materials per a facilitar la comunicació de les persones amb algun tipus de dificultat en aquesta àrea. 

Caldrà valorar el format de presentació de les icones, segons les competències i necessitats de cada infant i la seva comprensió de l'organització espaial. Habitualment es confegeix una carpeta amb les pictogrames plastificats i amb velcro per enganxar a l'espai delimitat per a tal efecte.


Perquè serveixen els suports visuals?  

  • Per a entendre la seqüència temporal i afavorir la motivació. Els panells d'activitats d'ara/després motiven l'infant a fer una activitat que no li agrada i l'ajuden a saber quan realitzarà el que prefereix. 

     Per a això es presenta una imatge de l'activitat que realitzarà en primer lloc (per exemple, posar-se les sabates) i el que podrà fer després (per exemple, anar al pati). Es capta l'atenció de l'infant cap al panell i se li diu: “Primer, posa't les sabates i després, anirem al pati". Una vegada acaba de posar-se les sabates, es torna al panell per a indicar que s'ha acabat i s'assenyala l'activitat de reforç que ve a continuació.

  •  Per a ajudar a organitzar el temps i les rutines diàries. Els horaris visuals representen el que passarà durant tot el dia o una part d'aquest o bé durant una tasca o activitat; a més, faciliten la comprensió del que ha de venir, permetent reduir l'ansietat i afavorint les transicions o canvis.

   La forma de treballar amb l'horari consisteix a denominar les activitats una a una a mesura que esdevenen i retirar el suport visual (treure'l i desar-lo en una caixa “d'acabat”, ratllar-lo o donar-li la volta). Quan finalitza una activitat, es pot fer el gest de “s'ha acabat” o bé “ja està”.



   Per a anticipar esdeveniments especials com per exemple excursions o celebracions festives: Per exemple, es pot mostrar la foto d'un parc  i descriure amb un llenguatge simple el sèrie que passarà: “Al parc anem a jugar.” També mitjançant objectes podem anticipar rutines o activitats: per exemple la motxilla per a comunicar que ens anem a casa.

  • Per a fomentar l'autonomia.  Mostrem els passos que el nen o nena ha de seguir per a rentar-se les mans o vestir-se, de tal forma que, amb el temps, pugui executar aquestes rutines de forma independent.

   Per a explicar normes de conducta. Podem representar visualment les normes de conducta en un determinat lloc i situació:  “estic en silenci, ben assegut, escolto al que parla". De vegades poden ser útils signes concrets com “no” o “espera”. El signe de “no” (ratllar diagonalment un pictograma) per indicar al nen que no pot accedir a alguna cosa com per exemple l'ordinador o una pilota. Una targeta amb la paraula “espera” pot ajudar-lo a comprendre que alguna cosa s'endarrereix, però que estarà disponible aviat.

      Per a fomentar la capacitat d'elecció. Es pot elaborar un panell d'activitats o objectes que motiven al nen o la nena. Per exemple col·locar al panell imatges de menjars que li agraden. Al principi se'l guia físicament perquè assenyali la imatge, i immediatament després se li proporciona allò que ha triat.


    •  Per a estructurar l'entorn i millorar l'ordre. Per exemple per a etiquetar on es guarda cada cosa.


 • Per a comunicar-se.  Per exemple amb el comunicador de dinar per dir “no m’agrada”, “ en vull més” o demanar “aigua”



Bones pràctiques!

Els suports visuals han de ser: 

•  Individualitzats i adequats a les característiques, capacitats i interessos dels infants.

•  Senzills i amb poc “enrenou visual”.

•  Universals: tot i estar pensats per a un infant en concret, tots els que comparteixen espai amb aquest  han de poder entendre'ls i emprar-los si els necessiten.

•  Ensenyats: Aprendre a emprar-los és fonamental. La col·locació de suports visuals no és suficient, s'ha de mostrar a l'infant com utilitzar-los.


Us volíem explicar una mica més una de les rutines del nostre dia a dia, esperem que us hagi resultat interessant!

JA ESTÀ!




Bibliografia:

- Bennàsar Cerdà, C. (2018). Autisme i suports visuals. 22 de febrer de 2021, d'Ara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada